En els darrers mesos els mitjans han anat proporcionant un degoteig de notícies sobre retribucions d'alguns llocs de treball (?), càrrecs, etc., que resulten il·lustratives i que s'han reforçat darrerament gràcies a la generositat del tracte de que són objecte dos dels expresidents del govern.
Així aquests pròcers de la pàtria poden passar a sumar als 80.000 € anuals que perceben del pressupost de l'estat, sucoses retribucions de fins a 200.000 € anuals, que encara poden ser més si aconsegueixen ser contractats per a activitats en altres empreses, participar en actes públics i demés. Ara sabem que una part d'aquests sous la paguem amb els nostres impostos i una altra amb el rebut de la llum i/o el gas. Això del dèficit tarifari de les elèctriques cada dia ho entenc millor.
Però la cosa no queda en això. Els de Catalunya Caixa, per exemple, fa unes setmanes discutien si al president del consell d'administració li pagaven uns 600.000 € l'any per la seva dedicació exclusiva, o 200.000 € per una de parcial, com finalment van acordar. No cal oblidar que hi ha més càrrecs i alguns amb dedicació plena, com el de director general, per exemple. No m'estranya que ara proposin als treballadors de la casa reduir-los el sou un 5%. Unes i altres xifres les podem multiplicar, ni que sigui a la baixa, pels bancs i caixes que hi ha pel rodal i aviat les xifres desborden les nostres possibilitats de comprensió.
Però també podem parlar de l'esport, i en especial del futbol, on les retribucions són clarament disparatades en un dels negocis on em penso que l'opacitat és equivalent a la dels bancs i caixes, o potser fins i tot superior.
I deixo aquí els exemples i em pregunto si algú es recorda de amb quina facilitat es va criminalitzar els controladors aeris, fa no massa, pel sou que cobraven per treballar en una feina en la que tenen a les seves mans la responsabilitat sobre la vida de milers de persones cada dia.
Mentre uns, els controladors, es veu que no són treballadors que certament tenen un molt bon sou, sinó lladres, els altres, es veu que sí que ho deuen ser, de treballadors. I és curiós per què els primers sembla que, afortunadament, exerceixen la seva feina amb responsabilitat i els avions ens deixen sans i estalvis a la nostra destinació, mentre que els segons ens han estimbat fins i tot als que no vam pujar al seu avió.
Ingressar 80.000 € segurs de les arques públiques cada any obliga èticament a estar al servei de la col·lectivitat i ser capaç de posar en joc l'experiència, els coneixements i els contactes adquirits en iniciatives que contribueixin a superar els problemes de la societat i a articular solucions per a una millora col·lectiva de desenvolupament social i econòmic (que no de creixement) que cal construir sobre valors força diferents dels que han dominat fins ara i que segueixen dominant l'orientació de les respostes a la crisi.
Si els expresidents prefereixen donar-nos llum i gas per una altre via, cal exigir-los que deixin de percebre la remuneració pública que reben. Altres, com els càrrecs d'entitats financeres o de grans empreses, etc., exigir-los una proporcionalitat ètica en l'import de les seves retribucions en relació a les que perceben els treballadors. Respecte del mal anomenat esport, potser començar a exigir la clara diferenciació entre esport i indústria de l'espectacle esportiu i separar-ho d'una vegada per totes d'essències nacionals, i podríem seguir.
Com que parlem de xifres comparades en comento unes de relacionades amb la recerca a Catalunya. Es tracta de les que es convoquen per ajuts als projectes d'investigació en camps diversos per a centres d'estudis i entitats similars, les quals tenen una base fonamental en el voluntariat. L'import global de les subvencions per a 2010 ha estat de 200.000 €. Han servit per ajudar al finançament de fins a un màxim del 75% de l'import de 42 projectes, amb dotacions que no superen els 5.000 € per projecte. Les entitats beneficiàries estan molt contentes de rebre un ajut d'aquest import. Els projectes segurament no sortiran als mitjans de comunicació però d'aquí un temps aprofitaré per explicar el que jo dirigeixo i que per sort han triat també.
Quan compares unes xifres i altres et fa mal al cor però hi veus més clar, encara que algunes entitats financeres ens donin l'adreça de la seva ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada