Es tracta d'assumir d'un cop la
realitat i posar-se a jugar. Et pots jugar la feina, et pots jugar la
prestació de l'atur (si tens encara alguna de les dues coses), o et
pots jugar altres coses en les que prefereixo no entrar en detalls.
Tant se val. La realitat és aquesta. El que sigui de la nostra vida
és a la mà de l'atzar. Què menys que agrair al nostre govern
aquesta oportunitat de realisme on poder-s'ho jugar tot, i tot fumant
en un espai tancat. Quin gran pas en favor de la llibertat. Quina
gran solució de futur. No cal invertir en escoles, en universitats,
en hospitals... A partir d'ara tot és una rifa. Si toca, toca i
sinó, mala sort. Ja van oferir abans aquesta oportunitat els bancs.
Per fi ara arriben els professionals.
És cert que la situació econòmica i
els nivells d'atur són els que són. Però posats a buscar
solucions, també en podríem desenvolupar d'autòctones. No se que
donaria de si el cultiu de coca al delta del Llobregat; la
potenciació de la prostitució silvestre a tocar de les carreteres
(el clima mediterrani és favorable), etc. Són activitats que
d'acord amb els indicadors econòmics, no s'han vist especialment
afectades per la crisi, mouen gran quantitat de diners i generen
molts llocs de treball, si és només d'això del que es tracta.
Jo tinc una visió molt curta de les
coses i sempre necessito exemples casolans per entendre-les. I m'ha
vingut al cap quan a Gelida, en un altre moment de crisi, va
desembarcar Aldeasa, que finalment va acabar a mans d'un altre grup,
però que ens ha plantat a Gelida un magnífic complex que havia de
donar 400 llocs de treball al poble. Obvio comentaris sobre el nombre
de llocs de treball, la seva qualitat i les condicions laborals. Cert
que hi ha uns ingressos a la caixa municipal que deriven d'aquí,
però no se si els mateixos ingressos no podien haver vingut per una
altra via. Això sí, en aquest cas al menys no parlem d'una inversió
generadora de bombolles econòmiques.
Mentre ens parlen de la necessitat de
ser emprenedors, es fa la garagara a venedors de fum i es deixa de
banda el que ja funciona i te o pot tenir perspectives des d'una
visió a mig termini que no sigui un cop més pa per avui i fam per
demà. El que passa és que quan una economia està basada en una
bona part en activitats de petita i mitjana empresa, la redistribució
dels beneficis segurament és més efectiva, però en canvi, les
possibilitats de fer negocis que untin els dits d'uns pocs són
escasses, tret que es recorri a estratègies clarament mafioses. No
vull dir amb això que no hi hagi d'haver grans empreses ja que en
alguns sectors no hi ha possibilitat de competir sinó es compta amb
una dimensió adequada, però també hi ha possibilitats d'unió i
col·laboració entre empreses, que s'exploten molt poc i
s'afavoreixen menys.
Però és clar, un oferta com la que
tenim ara damunt la taula, amb la possibilitat de vendre una reducció
de les estadístiques d'aturats i de presentar una victòria davant
de Madrid, no es pot deixar passar així com així. Al cap i a la fi,
del que es tracta és d'assegurar-se la victòria a les properes
eleccions.
En fi, bona sort, a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada