Fa mesos vaig crear aquest bloc. I s'ha passat mesos esperant que en fes la presentació. O potser la justificació a mi mateix de perquè l'he creat i del perquè del seu nom. I que finalment em decidís a donar-li contingut.
Segurament la primera qüestió té relació amb el pap: està ple i s'ha de trobar una manera de buidar-lo, o pot explotar. Per tant, deu ser una raó terapèutica.
El segon ve d'un record infantil. Quan era petit i vivia a la Plaça (de la Vila ara, del Caudillo en aquell moment), a Martorell, m'entretenia a l'hivern mirant les gotes que es formaven al vidre entelat de la finestra i que, de tant en tant, lliscaven avall dibuixant una escletxa que deixava entreveure de forma més nítida l'altra costat. Era un joc d'observació que em fascinava. Potser la vocació per la recerca em vingui també d'aquí.
I ara, a l'hora de plantejar-me dir la meva sobre el que em sembli oportú o em vingui de gust (potser en un diàleg que no sigui tal perquè ningú el llegeixi, però que sembla personalment necessari per la qüestió terapèutica ja comentada), em ve al cap aquella imatge infantil on el que passava a l'altre costat del vidre solament es podia descobrir aprofitant les escletxes ocasionals que, de cop, et feien adonar de què era allò que poc abans veies solament de manera desdibuixada a través del vidre entelat.
Bé, doncs això és el que vol ser el bloc: tenir escletxes al vidre de la finestra per comprendre millor què està passant. També per descobrir d'on ve el fred que l'entela. Està clar, totalment subjectiu. A qui li agradi quan o llegeixi, be, i a qui no, també. No hi ha voluntat de polèmica ni d'alliçonament. Opinió personal i contrast.
Que vagi de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada