17 de novembre del 2010

Llibertat i medi ambient

Les campanyes electorals em donen cada vegada més informació de com cada partit degrada el sentit de la democràcia que no pas de quines són les polítiques que pensen desenvolupar. Una qüestió que esquiven i amaguen darrera un repertori d'eslògans orientats a impactar sobre els aspectes més emocionals i menys reflexius i, alhora, el més inconcrets possible, no fos cas que parléssim de política.

Però es clar, les escletxes donen de si. Aquests dies he escoltat dues argumentacions preocupants, ambdues referides al medi ambient. Be, segurament d'argumentacions preocupants n'he escoltat moltes més, però jo ja m'entenc.

La primera de les argumentacions la trobo greu per la simplificació: qualsevol actuació en aquest camp fa referència al canvi climàtic. Molt important, certament. Però els rius contaminats, el funcionament deficient de les plantes depuradores de les aigües residuals, la mala o quasi inexistent gestió forestal, l'erosió i la pèrdua de sols fèrtils, la pèrdua de qualitat de l'aigua de l'aixeta, i un llarg etc. que podríem afegir, no són temes mediambientals dignes de ser objecte d'atenció política? No, es veu que parlant de canvi climàtic ja està tot resolt. Així, en cas d'èxit (?), ens podem trobar amb clima controlat, veient com plou sobre la roca nua on abans hi havia vinyes. Perfecte.

L'altra argumentació fa referència, con no, a la velocitat. 80. Número maleït. Ara resulta que no té sentit. Està bé. Com que no està clar, diuen alguns, si ajuda o no a evitar el canvi climàtic, doncs fora. Es veu que les malalties respiratòries provocades per la mala qualitat de l'aire, com que no afecten el canvi climàtic, no són rellevants. Els que les pateixen, tampoc. I els morts i ferits d'accident que ens hem estalviat, tampoc deu ser un factor a considerar. És clar, el que no s'ha mort vota, però no pensa que podria ser ell qui ha salvat la vida. Els accidents de trànsit sempre els tenen els altres. Nosaltres no.

Però ara bé l'argument més potent. Aprovar una norma que ens fa anar a 80 atempta contra la nostra llibertat. Si ho ajuntem a un argument defensat per un gran líder del pensament polític contemporani, que considera que tampoc l'hi ha de dir ningú fins quant pot beure si ha de conduir perquè això coarta la seva llibertat, ja tenim la referència clara de fins a quin punt han devaluat el concepte. Si falla això, entendre què és la democràcia els ha de resultar un exercici intel·lectual realment difícil.

A mi trobar-me a mercè d'aquesta tropa si que em preocupa que afecti la nostra llibertat. La de veritat.