Eleccions, Josep Pla, Martorell i Catalunya

A primer cop d'ull pot semblar un títol provinent de l'absurd. Però té la seva justificació. Josep Pla, en una magnífica descripció de Martorell a la "Guia de Catalunya" diu: "El fet d'estar Martorell tant acostat a aquesta visió central dels elements bàsics del país ha influït sens dubte poderosament en la seva història. Per això hom ha pogut remarcar, amb exactitud, que si la història de Martorell és, a escala reduïda, la història de Catalunya, la història de Catalunya és, a escala enorme, la història de Martorell".

Josep Pla era un bon coneixedor del país i si bé moltes coses han canviat des que va escriure la seva observació, potser aquesta encara és vigent. I si no, mirem com a exemple els resultats i la dinàmica electorals a la menuda (Martorell) i a l'engròs (Catalunya).

Quan la Generalitat era sota el govern convergent, Martorell també ho era malgrat ser un municipi del Baix Llobregat. Quan CiU va perdre el govern a Martorell, sense deixar de ser el partit més votat, es va constituir un govern municipal tripartit, amb la mateixa combinació que després trobaríem al de la Generalitat des de l'època Maragall.

Arribades les eleccions de 2007, CiU obté majoria absoluta, de carrer, i els partits que formaven aquell primer tripartit assolien uns percentatges de vots que queien de manera semblant a com ho han fet ara en les eleccions al Parlament.

Em ve el dubte de si certament Martorell té encara la propietat que li atribuïa Josep Pla (ningú va pensar que era el millor indret per ubicar la Catalunya en miniatura?) o el que veiem a Martorell passa arreu de Catalunya, si voleu mirat amb traços gruixuts, per què les coses no es fan pas de cap altra manera enlloc?

De fet, arreu veig el mateix urbanisme, la mateixa arquitectura, la mateixa gestió i organització municipal, un menysteniment semblant de la societat civil que no s'ha plegat al paper de comparsa del poder polític, el mateix tracte al paisatge i al territori, els mateixos polígons industrials, les mateixes agressions al medi ambient, les mateixes receptes per afrontar els problemes, la mateixa (des)consideració envers la cultura més enllà de confondre-la amb festes populars...

Cal, com a conclusió, considerar que això és així per què certament les respostes que s'estan donant són les més adequades a les qüestions que he enumerat?

Es podria dir que sí atès que en un nombre majoritari dels pobles de Catalunya són les mateixes per als mateixos problemes malgrat que en un poble l'equip de govern municipal sigui d'un o altre color. La fi de la història! O el triomf de la mediocritat?

Hi ha moltes raons per les que un 40% no va a votar i quasi un 3% ja ho fa en blanc, però crec que una de molt important és que les eleccions haurien de ser per a pronunciar-se sobre polítiques i els que ho voldrien fer s'han quedat orfes.

En fi, ara ja està. Esperem que la Catalunya en miniatura no torni a ser el model de la mida gran. De moment això que els que han guanyat insisteixin que "seran generosos" no se massa com interpretar-ho. Normalment quan es guanyen unes eleccions no cal ser generós o deixar de ser-ho, tret que per un moment t'hagi passat pel cap eradicar els contrincants si assoleixes la victòria. Jo és que després dels vint anys de franquisme que vaig viure, m'havia fet una altra idea del que era això de la democràcia.