Wikileaks i el bar

Fa dies, llegint el diari, vaig trobar una curiosa notícia. Els bars i restaurants propers a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet s'han trobat amb una reducció de la clientela d'ençà del cas Pretòria. Resulta que la tònica general era que els personatges implicats i/o relacionats amb els fets tenien per costum reunir-se en aquests locals per tractar els seus assumptes. No era solament el lloc on els funcionaris van a esmorzar cada matí. El bar era l'ajuntament que no es mostrava als ciutadans, però on es coïa tot.

Quan es va descobrir el cas, els imputats van córrer a declarar-se innocents i víctimes d'una persecució interessada, fruit d'un muntatge mogut per ocults interessos polítics.

L'enrenou muntat a l'entorn de Wikileaks em penso que és, com si diguéssim, el descobriment del bar global. És a dir, la constatació del que sinó sabíem (segur?), sí sospitàvem: els governs ens prenen el pel i es mouen mitjançant una agenda oculta de la que ara es destapa una petita part.

El tema té moltes cares. La primera és la de gestió documental i arxivística. Si bé és cert que darrera qualsevol organització sempre hi ha persones, també ho és que la fuita de documents deixa clara una vulnerabilitat escandalosa. Però ara aquesta és la que menys m'interessa de comentar, tret que la deixadesa sigui una mostra més de prepotència i menysteniment cap els ciutadans.

L'altra cara és la veritablement greu i la mostra evident d'un llarg procés de regressió democràtica on els que ocupen càrrecs públics se senten deslliurats del deure de donar explicacions d'unes actuacions que ni de lluny responen al seu compromís electoral davant els que els han votat, no dels altres.

Podem entendre que l'acció política i diplomàtica necessita en alguns casos de discreció i, fins i tot en alguns moments, de protecció sota secret. Però el que ens trobem ara no és un recurs a la discreció i al secret que poden ser democràticament controlables, sinó una ocultació sistemàtica de fets que responen a una política clarament definida en una agenda oculta.

Preocupant i alliçonador. El comportament dels clients especials dels dos bars, el de Santa Coloma i el global, és el mateix. Darrera hi ha els mateixos valors. Ràpidament s'ha qualificat Wikileaks de terrorista del ciberespai, d'espionatge, d'anarquistes... En fi, d'atemptar contra la seguretat de tots plegats en un acte d'extrema irresponsabilitat.

Es veu que enganyar-nos amb les armes de l'Irak, muntar una guerra injustificable, organitzar camps de concentració, presons secretes, detenir il·legalment persones, practicar i justificar la tortura... no són actes d'irresponsabilitat. Segurament no, són actes clarament delictius. Ep! Que això es fa per tal d'estendre la democràcia al món.

Les descobertes concretes que fem a través del contingut d'aquest munt de documents són d'interès irregular, tot i la gravetat d'alguns, però el que més crida l'atenció és la reacció dels estats autodefinits com a líders de la democràcia mundial:

• Qualificar de terroristes els autors de la filtració.
• Demanar la presó, quan no l'assassinat, sense embuts, del fundador de Wikileaks (ja se que ho ha dit un "demòcrata de tota la vida" en una tertúlia de la Fox).
• Atacar les pàgines web i forçar-ne el tancament sense cap sentència judicial.
• Pressionar bancs per a bloquejar els recursos econòmics de Wikileaks. Pressió que han acceptat de bon grat.

Una reacció coordinada, ràpida i d'eficàcia limitada solament gràcies a la reacció social. Un atac, per altra banda, mai vist en la lluita contra la delinqüència organitzada, el tràfic d'armes, la brutícia de les grans corporacions en països subdesenvolupats, el blanqueig de diners...

Certament el més important de tot plegat és el nerviosisme que ha provocat entre els "líders mundials" el fet d'adonar-se que els han trobat l'agenda oculta de la que no en coneixem gaires apunts, però de la que sí en paguem les conseqüències. Unes conseqüències que ens permeten adonar-nos que, en tot cas, està guiada per un objectiu d'espoli massiu.

Esperem que això ens ajudi a adonar-nos que abans d'acceptar propostes polítiques a votar, cal exigir més que no pas eslògans simplificadors, buits de continguts concrets.

No ho oblidem, mentre el bar és global, ens diuen que el problema són els immigrants que ens prenen la feina. O els gitanos de Badalona. O Catalunya...

Finalment el web d'una organització que potser sona menys, però que no s'ha de perdre de vista: Transparència Internacional. Podeu consultar la pàgina internacional o la pàgina de l'Estat espanyol.

Bon Nadal i any 2011!