La "competència"

Ves per on fa poc que vaig començar a escriure aquest bloc i ja m'ha vingut una oferta de la “competència”. Els amics del Funi m'han demanat algunes ratlles de tant en tant al bloc, cada vegada més col·lectiu, Al funi es diu que...

Com que el tracte econòmic és similar, he acceptat immediatament ja que no gravarà la meva declaració de renda. De moment no he volgut tancar l'any sense dir-hi la meva. Per tant, si en teniu ganes hi podeu fer una ullada. Més que res per què hi ha més gent que hi escriu, i força bé.

Un bloc col·lectiu em sembla una bona i necessària iniciativa. Permet una visió coral, a diverses veus i si cal dissonats, que trobo d'allò més necessari i oportú. I no desdiu que jo segueixi també amb les meves dèries aquí. Gràcies.

Wikileaks i el bar

Fa dies, llegint el diari, vaig trobar una curiosa notícia. Els bars i restaurants propers a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet s'han trobat amb una reducció de la clientela d'ençà del cas Pretòria. Resulta que la tònica general era que els personatges implicats i/o relacionats amb els fets tenien per costum reunir-se en aquests locals per tractar els seus assumptes. No era solament el lloc on els funcionaris van a esmorzar cada matí. El bar era l'ajuntament que no es mostrava als ciutadans, però on es coïa tot.

Quan es va descobrir el cas, els imputats van córrer a declarar-se innocents i víctimes d'una persecució interessada, fruit d'un muntatge mogut per ocults interessos polítics.

L'enrenou muntat a l'entorn de Wikileaks em penso que és, com si diguéssim, el descobriment del bar global. És a dir, la constatació del que sinó sabíem (segur?), sí sospitàvem: els governs ens prenen el pel i es mouen mitjançant una agenda oculta de la que ara es destapa una petita part.

El tema té moltes cares. La primera és la de gestió documental i arxivística. Si bé és cert que darrera qualsevol organització sempre hi ha persones, també ho és que la fuita de documents deixa clara una vulnerabilitat escandalosa. Però ara aquesta és la que menys m'interessa de comentar, tret que la deixadesa sigui una mostra més de prepotència i menysteniment cap els ciutadans.

L'altra cara és la veritablement greu i la mostra evident d'un llarg procés de regressió democràtica on els que ocupen càrrecs públics se senten deslliurats del deure de donar explicacions d'unes actuacions que ni de lluny responen al seu compromís electoral davant els que els han votat, no dels altres.

Podem entendre que l'acció política i diplomàtica necessita en alguns casos de discreció i, fins i tot en alguns moments, de protecció sota secret. Però el que ens trobem ara no és un recurs a la discreció i al secret que poden ser democràticament controlables, sinó una ocultació sistemàtica de fets que responen a una política clarament definida en una agenda oculta.

Preocupant i alliçonador. El comportament dels clients especials dels dos bars, el de Santa Coloma i el global, és el mateix. Darrera hi ha els mateixos valors. Ràpidament s'ha qualificat Wikileaks de terrorista del ciberespai, d'espionatge, d'anarquistes... En fi, d'atemptar contra la seguretat de tots plegats en un acte d'extrema irresponsabilitat.

Es veu que enganyar-nos amb les armes de l'Irak, muntar una guerra injustificable, organitzar camps de concentració, presons secretes, detenir il·legalment persones, practicar i justificar la tortura... no són actes d'irresponsabilitat. Segurament no, són actes clarament delictius. Ep! Que això es fa per tal d'estendre la democràcia al món.

Les descobertes concretes que fem a través del contingut d'aquest munt de documents són d'interès irregular, tot i la gravetat d'alguns, però el que més crida l'atenció és la reacció dels estats autodefinits com a líders de la democràcia mundial:

• Qualificar de terroristes els autors de la filtració.
• Demanar la presó, quan no l'assassinat, sense embuts, del fundador de Wikileaks (ja se que ho ha dit un "demòcrata de tota la vida" en una tertúlia de la Fox).
• Atacar les pàgines web i forçar-ne el tancament sense cap sentència judicial.
• Pressionar bancs per a bloquejar els recursos econòmics de Wikileaks. Pressió que han acceptat de bon grat.

Una reacció coordinada, ràpida i d'eficàcia limitada solament gràcies a la reacció social. Un atac, per altra banda, mai vist en la lluita contra la delinqüència organitzada, el tràfic d'armes, la brutícia de les grans corporacions en països subdesenvolupats, el blanqueig de diners...

Certament el més important de tot plegat és el nerviosisme que ha provocat entre els "líders mundials" el fet d'adonar-se que els han trobat l'agenda oculta de la que no en coneixem gaires apunts, però de la que sí en paguem les conseqüències. Unes conseqüències que ens permeten adonar-nos que, en tot cas, està guiada per un objectiu d'espoli massiu.

Esperem que això ens ajudi a adonar-nos que abans d'acceptar propostes polítiques a votar, cal exigir més que no pas eslògans simplificadors, buits de continguts concrets.

No ho oblidem, mentre el bar és global, ens diuen que el problema són els immigrants que ens prenen la feina. O els gitanos de Badalona. O Catalunya...

Finalment el web d'una organització que potser sona menys, però que no s'ha de perdre de vista: Transparència Internacional. Podeu consultar la pàgina internacional o la pàgina de l'Estat espanyol.

Bon Nadal i any 2011!

Eleccions, Josep Pla, Martorell i Catalunya

A primer cop d'ull pot semblar un títol provinent de l'absurd. Però té la seva justificació. Josep Pla, en una magnífica descripció de Martorell a la "Guia de Catalunya" diu: "El fet d'estar Martorell tant acostat a aquesta visió central dels elements bàsics del país ha influït sens dubte poderosament en la seva història. Per això hom ha pogut remarcar, amb exactitud, que si la història de Martorell és, a escala reduïda, la història de Catalunya, la història de Catalunya és, a escala enorme, la història de Martorell".

Josep Pla era un bon coneixedor del país i si bé moltes coses han canviat des que va escriure la seva observació, potser aquesta encara és vigent. I si no, mirem com a exemple els resultats i la dinàmica electorals a la menuda (Martorell) i a l'engròs (Catalunya).

Quan la Generalitat era sota el govern convergent, Martorell també ho era malgrat ser un municipi del Baix Llobregat. Quan CiU va perdre el govern a Martorell, sense deixar de ser el partit més votat, es va constituir un govern municipal tripartit, amb la mateixa combinació que després trobaríem al de la Generalitat des de l'època Maragall.

Arribades les eleccions de 2007, CiU obté majoria absoluta, de carrer, i els partits que formaven aquell primer tripartit assolien uns percentatges de vots que queien de manera semblant a com ho han fet ara en les eleccions al Parlament.

Em ve el dubte de si certament Martorell té encara la propietat que li atribuïa Josep Pla (ningú va pensar que era el millor indret per ubicar la Catalunya en miniatura?) o el que veiem a Martorell passa arreu de Catalunya, si voleu mirat amb traços gruixuts, per què les coses no es fan pas de cap altra manera enlloc?

De fet, arreu veig el mateix urbanisme, la mateixa arquitectura, la mateixa gestió i organització municipal, un menysteniment semblant de la societat civil que no s'ha plegat al paper de comparsa del poder polític, el mateix tracte al paisatge i al territori, els mateixos polígons industrials, les mateixes agressions al medi ambient, les mateixes receptes per afrontar els problemes, la mateixa (des)consideració envers la cultura més enllà de confondre-la amb festes populars...

Cal, com a conclusió, considerar que això és així per què certament les respostes que s'estan donant són les més adequades a les qüestions que he enumerat?

Es podria dir que sí atès que en un nombre majoritari dels pobles de Catalunya són les mateixes per als mateixos problemes malgrat que en un poble l'equip de govern municipal sigui d'un o altre color. La fi de la història! O el triomf de la mediocritat?

Hi ha moltes raons per les que un 40% no va a votar i quasi un 3% ja ho fa en blanc, però crec que una de molt important és que les eleccions haurien de ser per a pronunciar-se sobre polítiques i els que ho voldrien fer s'han quedat orfes.

En fi, ara ja està. Esperem que la Catalunya en miniatura no torni a ser el model de la mida gran. De moment això que els que han guanyat insisteixin que "seran generosos" no se massa com interpretar-ho. Normalment quan es guanyen unes eleccions no cal ser generós o deixar de ser-ho, tret que per un moment t'hagi passat pel cap eradicar els contrincants si assoleixes la victòria. Jo és que després dels vint anys de franquisme que vaig viure, m'havia fet una altra idea del que era això de la democràcia.