La presa del castell

Des de la posta en marxa del Centre d'Interpretació del Castell, cada any visiten el castell un nombre considerable de persones, moltes d'elles a través d'escoles o grups de lleure.

Després de Sant Joan cada any s'inicia un dels períodes en els que es pot parlar ben be de presa del castell. Dia darrera dia grups de nens i nenes s'enfilen des de Cantillepa fins al castell i materialment el prenen i tenen l'oportunitat de viure experiències sempre emocionants: des del compte protagonitzat per un personatge anomenat Gelidet, fins la descoberta de les tècniques constructives medievals amb les que es va bastir en diferents èpoques aquesta fortalesa que avui és un monument de referència pel nostre poble juntament amb el funicular (tot i que aquest ara es trobi “fora de joc”).

En volia parlar, del castell. A vegades tinc la sensació que el que hi passa des de fa anys pateix de “l'efecte nevera”. Algú pensarà que això té a veure amb la calor de l'estiu. No és així. Jo identifico amb aquesta expressió aquelles situacions que es donen quan una cosa funciona i pel simple fet de fer-ho, raonablement bé, sembla que passi sola. Com a casa, que sempre que obres la nevera hi ha menjar, però sovint s'oblida que sempre hi ha algú que té cura de controlar-la i assegurar el subministrament de les provisions.

Aquesta setmana, just després de Sant Joan, uns 500 nens i nenes han pres el castell i han gaudit d'algunes de les propostes que se'ls ofereixen. En els propers dies en vindran més. Però això és possible pel treball d'una entitat, l'Associació d'Amics del Castell, i de les persones que treballen al Centre d'Interpretació, ajudades per voluntaris de l'entitat. Així s'omple la nevera. L'ajuntament de Gelida aporta aproximadament el 50% dels recursos econòmics, mentre que l'AACG es fa càrrec de la resta mitjançant les aportacions dels socis, el cobrament d'un import moderat per les visites i les activitats que s'ofereixen al castell i en altres activitats que impulsa l'entitat amb el treball voluntari d'unes quantes persones. Amb tot plegat es dupliquen els recursos públics que es destinen al patrimoni històric i cultural del nostre poble i se sustenten dos llocs de treball permanents. Amb aquest esforç s'omple el castell de continguts lúdics i culturals. Amb aquest esforç s'aconsegueix bastir una oferta turística i cultural al nostre poble.

Tenia ganes d'explicar-ho, no solament pel fet que dissabte vinent celebrarem l'assemblea anual de socis, sinó pel fet que en aquests moments de retallades indiscriminades i irracionals, sovint s'oblida com funcionen de veritat les coses.

Quan sento dir a persones que s'han inflat les butxaques de diners gràcies a la gestió fraudulenta de molts bancs que “el que cal és retallar els salaris i reduir-los al llarg dels propers deu anys”, o a càrrecs polítics del país que som responsables de la situació “per haver viscut per damunt de les nostres possibilitats”, m'agradaria que algú fes justícia i fos capaç de condemnar-los a desenvolupar prestacions socials. Algun podria ser enviat a fer la seva prestació a l'AACG i potser descobriria com es fan les coses a la realitat. Amb quin esforç s'assoleixen objectius que volen beneficiar tota la comunitat i com, afortunadament, encara hi ha persones que el que els mou no és la maximització del benefici econòmic o l'afany de poder, sinó el compromís en el desenvolupament i la millora de la societat. Hi hauria feina per a molts “condemnats”. I de veritat que fan falta mans, a l'AACG i a tantes i tantes entitats que des del seu camp d'activitat (cultural, social, esportiu...) són, amb la seva aparent petita aportació, les úniques que ara per ara sembla que es preocupin pel benestar de les persones. O és que a la vida es tracta d'alguna altra cosa que la felicitat, encara que hi hagi entrebancs? Fa massa temps que ens enganyen i ho segueixen intentant.