Deixarem que guanyi l'estupidesa?

Em sabria greu que l'11 de setembre de 2012 passés a la història solament com el dia que va tenir lloc a Catalunya una manifestació massiva en favor de la reivindicació del reconeixement del nostre país com un estat d'Europa. Perquè, si bé és cert que la fita és clau tot i que no sabem pas com evolucionarà tot plegat, en cosa d'un mes i escaig hem tingut l'oportunitat de copsar de primera mà on rau l'arrel de la crisi en la que es troba la nostra societat: la ignorància i la manca de democràcia.

Feia molt de temps que no escoltava i llegia tantes bestieses com s'han dit aquests dies. I, el que és pitjor, les que em temo que encara escoltarem. I la veritat, tot plegat em desanima, que potser és el que pretenen. M'he de rendir a l'evidència de “Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana” enunciades per Carlo M. Cipolla. I em preocupa especialment la quarta que diu: “les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un costosissim error”.

Poc hi ha a comentar sobre els garrulos cavernícoles que han obert la boca les darreres setmanes per enviar-nos guàrdia civils, tancs, reivindicar el dret (?) de no haver d'escollir pels seus fills, o argumentar que Espanya és inviable sense Catalunya i no adonar-se que, si això és cert, precisament aquest deu ser el problema.

Em preocupa que mentre uns corren dalt del carro de la independència, i algun dalt del ruc, tant ben parodiat al Polònia fa unes setmanes, acabem acceptant que els que fins ara han estat defensant les polítiques que s'han dut a terme a Catalunya en els darrers anys siguin ara els idonis per conduir aquest procés. Perquè sense Madrid aquí també tenim una digna representació de neocons que no han qüestionat ni una sola coma del mandat falsament dit europeu per no dir imposat per la ideologia política i interessos econòmics dominants a Europa, gràcies a un dèficit democràtic creixent aquí i allà. Tots plegats coincideixen en considerar la democràcia com el dret dels ciutadans a votar periòdicament per escollir entre un nombre d'opcions prèviament pactades i limitades pels mateixos que ocupen el poder. La resta és heretgia. Potser val la pena tornar a Cipolla: “Les classes i les castes (tant laiques com eclesiàstiques) van ser les institucions socials que van permetre un flux constant de persones estúpides a llocs de poder a la majoria de les societats preindustrials. En el món industrial modern, les classes i les castes van perdent cada vegada més la seva importància. Però el lloc de les classes i les castes l'ocupen avui els partits polítics, la burocràcia i la democràcia. En el sí d'un sistema democràtic, les eleccions generals són un instrument de gran eficàcia per assegurar el manteniment estable de la fracció E entre els poderosos. Cal recordar que, segons la segona llei, la fracció E de persones que voten són estúpides, i les eleccions els brinden una magnífica ocasió de perjudicar tots els altres, sense obtenir cap benefici a canvi de la seva acció. Aquestes persones compleixen el seu objectiu, contribuint al manteniment del nivell E d'estúpids entre les persones que estan en el poder”. No crec pas que Cipolla estigui qüestionant ni la democràcia ni els partits polítics com a instruments de participació política, però alguna part de raó deu tenir quan hi ha qui torna a guanyar eleccions malgrat estar implicat en situacions escandaloses i a vegades en afers clarament delictius. Em penso que ens caldrà fer un esforç per evitar comportar-nos estúpidament.

No se si finalment Catalunya serà independent o no, però el que és ben cert és que per un cop, al menys a casa nostra, el seny i l'exigència democràtica han guanyat. Mai fins ara no s'havia aconseguit que es destapés tota la merda antidemocràtica amagada sota la catifa de la transició. Només això ja justifica considerar l'11 de setembre passat con una data històrica. Si a més aconseguim ampliar-li els mèrits, millor.