La nit i el dia després

No tinc una idea clara de la utilitat que tant durant l'escrutini de vots com l'endemà pot tenir escoltar a membres de diferents partits, suposats experts i mitjans de comunicació explicant-nos els resultats si un bon nombre d'ells parteixen de la base que som idiotes. Des d'aquesta idiotesa crec que la lectura dels resultats és prou clara i no cal marejar la perdiu per portar l'aigua cap el propi molí. És la manera ideal de seguir guanyant temps, que sembla que és el que necessiten els que no tenen arguments, però no és el que s'espera dels que es presenten a les eleccions, i això a la curta o a la llarga es paga.

Per tant aquí van les interpretacions d'un que potser no entén res si comparo amb el que llegeixo i escolto:

La primera és que la convocatòria d'eleccions no era ni inoportuna ni innecessària. Sinó a què treu que sigui una de les convocatòries amb més participació? És clar, a alguns a això de preguntar gaire als ciutadans del país no els engresca massa. Si poden fer les eleccions i preguntar un cop cada quatre anys ja n'hi ha prou i potser massa.

La segona és que no hi ha dubte que la majoria dels votants estan per voler-se pronunciar sobre el tema de l'estat propi, que no necessàriament significa que estiguin per la independència. S'està per exigir el que correspon: poder exercir el dret democràtic de pronunciar-se. Als mateixos que en el cas anterior això tampoc els engresca gens i en una prova de sentit democràtic argumenten que preguntar als ciutadans què opinem és il·legal. Fantàstic!

La tercera és que molts polítics i periodistes tenen seriosos problemes amb les matemàtiques i la lògica. Certament el nombre d'escons de partits proconsulta no ha variat substancialment, però el nombre de votants que s'han manifestat a favor és aclaparadorament alt. En les anteriors eleccions cap votant de CiU s'havia manifestat en aquest sentit ja que el seu programa no contenia la proposta. En podríem sumar algun altre. Però a banda d'això, cal tenir en compte que si es fes un referèndum, sobre els resultats no s'aplica la llei d'Hont. En aquest casa, tants caps, tants barrets. Per tant compte en menystenir el nombre de potencials votants.

La quarta és que la majoria dels votants no estan disposats a deixar que aquest procés i el de gestió del país i de la crisi el capitanegin en exclusiva els que fins ara han estat fent les polítiques més neoconservadores que s'han aplicat mai a Catalunya. Molt al contrari. La davallada de Mas ve precisament d'aquí. I que no es pensin que se'n salven els que apliquen aquestes mateixes polítiques a les espanyes. Quan hi hagi opció ja veurem què diuen els votants. Això sí, sempre que hi hagi algú disposat a representar alternatives que ara per ara estan orfes.

I això ens porta al cinquè i últim punt d'aquesta valoració. La diversificació de la representació parlamentària no és cap símptoma ni evidència de cap fractura social, sinó de la millor representativitat del parlament en relació a la realitat del país. Sinó caldrà suposar que la manera d'evitar fractures socials deu ser el partit únic.

Apa, ja he quedat descansat.