Així, no solament s'apropia de manera
vergonyosa de Catalunya com a país (que només pot ser concebut
segons el pensament Convergent, amb no se quins matisos d'Unió),
sinó que davant la situació crítica en la que es troba el país
solament hi ha una solució possible que, com no, és la seva.
Seguint amb aquest plantejament és clar, doncs, que qualsevol
discrepància o vot contrari al Parlament solament pot ser
interpretat com a pura tàctica partidista i irresponsable. En cap
cas entra en el seu pensament democràtic que un vot contrari
sigui possible pel fet de considerar que el model precisament pot ser
un altre.
Malgrat això, algunes persones gens
sospitoses de ser donats als aldarulls, al tactisme partidista i la
irresponsabilitat, com ara l'economista Paul Krugman, proposen altres
camins força diferents per mirar de sortir de la situació en la que
ens trobem.
No se si les seves propostes donarien
el resultat esperat, però està clar que les solucions aplicades
fins ara i les que es preveuen a curt termini, no faran més que
agreujar la situació. I lamentablement no ho dic jo sinó persones
amb qualificació suficient en matèria econòmica però també en
estudis socials. No com els suposats experts econòmics, que han
demostrat ser-ho en el disseny d'estafes piramidals a nivell mundial
i ara, a més, són presentats com els tècnics que ocupant llocs
polítics ens han de treure les castanyes del foc. Tot beneït per
dos personatges sinistres que es mouen entre la grandeur i
una suposada fermesa que no donen prou de si per a dissimular la més
absoluta mediocritat, mai potser tant ben expressada amb aquesta idea
de dues persones diferents i una sola mediocritat: Merkosy.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada