27 de febrer del 2013

PIM-PAM-POUM

El títol ve bé atès que la política de veritat ha estat desplaçada per un pim-pam-pum constant en el que, de cop i volta, s'han trobat enganxats els últims en arribar. Això sembla que és el que es vol posar de manifest amb la publicitat donada a la contractació de l'empresa Método 3 per part de la CUP de Valls.

Cert que la cosa no sembla massa coherent i preocupa pel fet que les tàctiques a l'hora de voler exercir la política d'una manera diferent, massa aviat es puguin assemblar al que ja tenim. Però crec que cal matisar i no ho dic per salvar els mobles a ningú. De fet des de la CUP ja han matisat el que ells creuen que han de matisar, però jo tinc uns altres arguments que pel que veig, ningú ha posat sobre la taula a l'hora de debatre.

Els POUM (Pla d'Ordenació Urbananística Municipal que no Partit Obrer d'Unificació Marxista) són, i especialment la seva tramitació, una de les coses més opaques d'entre les que es gestionen a l'administració pública. I això que no serà que no hi intervingui gent i que el tema no sigui estratègic.

La seva transcendència no és banal, sinó molt al contrari. La forma com es dibuixa és una de les decisions que tindrà més impacte en l'esdevenidor d'una població i, en conjunt, per a un país. Així ens ha anat ja que no hem d'oblidar que l'arrel dels problemes econòmics actuals, encara que no causa única, està precisament en la forma com s'han fet els planejaments urbanístics i en com s'han gestionat i que, per tant, han afavorit un tipus d'activitat econòmica molt concreta.

Jo crec que a Gelida, no se si d'opacitat o interessos no massa transparents, en relació al tema tenim llarga experiència. Però no vull insistir en una qüestió que hauria de fer vergonya per l'estat en el que es troba i pels diners que ha costat. Només vull recordar que quan es va fer l'aprovació inicial el document contenia nombroses referències a normatives legals i altres dades corresponents a un municipi de Mallorca, amb la qual cosa tant el rigor dels autors, que havien descobert clarament els beneficis econòmics de copiar i enganxar, com dels responsables polítics que l'aprovaven o rebutjaven, i que per tant es demostrava que no l'havien llegit, quedava prou en entredit. Encara avui en el text que es pot consultar al web del'ajuntament es pot llegir una referència a Felanitx i la Comissió Insular de Patrimoni Històric.


Però anem al tema. Per quina raó cal recórrer a una investigació com l'encarregada per la CUP a Valls? La resposta és simple: mai entre els nombrosos mapes i plànols d'un POUM no he vist un estudi sobre la distribució de la propietat del sòl. Un plànol que segurament resultaria revelador i evitaria moltes de les maniobres que s'han fet amb requalificacions i altres martingales.

Però com sempre, el soroll ens aparta de la música. Avergonyits els afectats, que per alguns són enemics, anem a una altra cosa que el que interessa és exercir el poder o el que desgraciadament és el mateix, assegurar-se la continuïtat en el lloc de treball al partit. O no? Massa sovint la resposta és SI.