La "competència"

Ves per on fa poc que vaig començar a escriure aquest bloc i ja m'ha vingut una oferta de la “competència”. Els amics del Funi m'han demanat algunes ratlles de tant en tant al bloc, cada vegada més col·lectiu, Al funi es diu que...

Com que el tracte econòmic és similar, he acceptat immediatament ja que no gravarà la meva declaració de renda. De moment no he volgut tancar l'any sense dir-hi la meva. Per tant, si en teniu ganes hi podeu fer una ullada. Més que res per què hi ha més gent que hi escriu, i força bé.

Un bloc col·lectiu em sembla una bona i necessària iniciativa. Permet una visió coral, a diverses veus i si cal dissonats, que trobo d'allò més necessari i oportú. I no desdiu que jo segueixi també amb les meves dèries aquí. Gràcies.

Wikileaks i el bar

Fa dies, llegint el diari, vaig trobar una curiosa notícia. Els bars i restaurants propers a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet s'han trobat amb una reducció de la clientela d'ençà del cas Pretòria. Resulta que la tònica general era que els personatges implicats i/o relacionats amb els fets tenien per costum reunir-se en aquests locals per tractar els seus assumptes. No era solament el lloc on els funcionaris van a esmorzar cada matí. El bar era l'ajuntament que no es mostrava als ciutadans, però on es coïa tot.

Quan es va descobrir el cas, els imputats van córrer a declarar-se innocents i víctimes d'una persecució interessada, fruit d'un muntatge mogut per ocults interessos polítics.

L'enrenou muntat a l'entorn de Wikileaks em penso que és, com si diguéssim, el descobriment del bar global. És a dir, la constatació del que sinó sabíem (segur?), sí sospitàvem: els governs ens prenen el pel i es mouen mitjançant una agenda oculta de la que ara es destapa una petita part.

El tema té moltes cares. La primera és la de gestió documental i arxivística. Si bé és cert que darrera qualsevol organització sempre hi ha persones, també ho és que la fuita de documents deixa clara una vulnerabilitat escandalosa. Però ara aquesta és la que menys m'interessa de comentar, tret que la deixadesa sigui una mostra més de prepotència i menysteniment cap els ciutadans.

L'altra cara és la veritablement greu i la mostra evident d'un llarg procés de regressió democràtica on els que ocupen càrrecs públics se senten deslliurats del deure de donar explicacions d'unes actuacions que ni de lluny responen al seu compromís electoral davant els que els han votat, no dels altres.

Podem entendre que l'acció política i diplomàtica necessita en alguns casos de discreció i, fins i tot en alguns moments, de protecció sota secret. Però el que ens trobem ara no és un recurs a la discreció i al secret que poden ser democràticament controlables, sinó una ocultació sistemàtica de fets que responen a una política clarament definida en una agenda oculta.

Preocupant i alliçonador. El comportament dels clients especials dels dos bars, el de Santa Coloma i el global, és el mateix. Darrera hi ha els mateixos valors. Ràpidament s'ha qualificat Wikileaks de terrorista del ciberespai, d'espionatge, d'anarquistes... En fi, d'atemptar contra la seguretat de tots plegats en un acte d'extrema irresponsabilitat.

Es veu que enganyar-nos amb les armes de l'Irak, muntar una guerra injustificable, organitzar camps de concentració, presons secretes, detenir il·legalment persones, practicar i justificar la tortura... no són actes d'irresponsabilitat. Segurament no, són actes clarament delictius. Ep! Que això es fa per tal d'estendre la democràcia al món.

Les descobertes concretes que fem a través del contingut d'aquest munt de documents són d'interès irregular, tot i la gravetat d'alguns, però el que més crida l'atenció és la reacció dels estats autodefinits com a líders de la democràcia mundial:

• Qualificar de terroristes els autors de la filtració.
• Demanar la presó, quan no l'assassinat, sense embuts, del fundador de Wikileaks (ja se que ho ha dit un "demòcrata de tota la vida" en una tertúlia de la Fox).
• Atacar les pàgines web i forçar-ne el tancament sense cap sentència judicial.
• Pressionar bancs per a bloquejar els recursos econòmics de Wikileaks. Pressió que han acceptat de bon grat.

Una reacció coordinada, ràpida i d'eficàcia limitada solament gràcies a la reacció social. Un atac, per altra banda, mai vist en la lluita contra la delinqüència organitzada, el tràfic d'armes, la brutícia de les grans corporacions en països subdesenvolupats, el blanqueig de diners...

Certament el més important de tot plegat és el nerviosisme que ha provocat entre els "líders mundials" el fet d'adonar-se que els han trobat l'agenda oculta de la que no en coneixem gaires apunts, però de la que sí en paguem les conseqüències. Unes conseqüències que ens permeten adonar-nos que, en tot cas, està guiada per un objectiu d'espoli massiu.

Esperem que això ens ajudi a adonar-nos que abans d'acceptar propostes polítiques a votar, cal exigir més que no pas eslògans simplificadors, buits de continguts concrets.

No ho oblidem, mentre el bar és global, ens diuen que el problema són els immigrants que ens prenen la feina. O els gitanos de Badalona. O Catalunya...

Finalment el web d'una organització que potser sona menys, però que no s'ha de perdre de vista: Transparència Internacional. Podeu consultar la pàgina internacional o la pàgina de l'Estat espanyol.

Bon Nadal i any 2011!

Eleccions, Josep Pla, Martorell i Catalunya

A primer cop d'ull pot semblar un títol provinent de l'absurd. Però té la seva justificació. Josep Pla, en una magnífica descripció de Martorell a la "Guia de Catalunya" diu: "El fet d'estar Martorell tant acostat a aquesta visió central dels elements bàsics del país ha influït sens dubte poderosament en la seva història. Per això hom ha pogut remarcar, amb exactitud, que si la història de Martorell és, a escala reduïda, la història de Catalunya, la història de Catalunya és, a escala enorme, la història de Martorell".

Josep Pla era un bon coneixedor del país i si bé moltes coses han canviat des que va escriure la seva observació, potser aquesta encara és vigent. I si no, mirem com a exemple els resultats i la dinàmica electorals a la menuda (Martorell) i a l'engròs (Catalunya).

Quan la Generalitat era sota el govern convergent, Martorell també ho era malgrat ser un municipi del Baix Llobregat. Quan CiU va perdre el govern a Martorell, sense deixar de ser el partit més votat, es va constituir un govern municipal tripartit, amb la mateixa combinació que després trobaríem al de la Generalitat des de l'època Maragall.

Arribades les eleccions de 2007, CiU obté majoria absoluta, de carrer, i els partits que formaven aquell primer tripartit assolien uns percentatges de vots que queien de manera semblant a com ho han fet ara en les eleccions al Parlament.

Em ve el dubte de si certament Martorell té encara la propietat que li atribuïa Josep Pla (ningú va pensar que era el millor indret per ubicar la Catalunya en miniatura?) o el que veiem a Martorell passa arreu de Catalunya, si voleu mirat amb traços gruixuts, per què les coses no es fan pas de cap altra manera enlloc?

De fet, arreu veig el mateix urbanisme, la mateixa arquitectura, la mateixa gestió i organització municipal, un menysteniment semblant de la societat civil que no s'ha plegat al paper de comparsa del poder polític, el mateix tracte al paisatge i al territori, els mateixos polígons industrials, les mateixes agressions al medi ambient, les mateixes receptes per afrontar els problemes, la mateixa (des)consideració envers la cultura més enllà de confondre-la amb festes populars...

Cal, com a conclusió, considerar que això és així per què certament les respostes que s'estan donant són les més adequades a les qüestions que he enumerat?

Es podria dir que sí atès que en un nombre majoritari dels pobles de Catalunya són les mateixes per als mateixos problemes malgrat que en un poble l'equip de govern municipal sigui d'un o altre color. La fi de la història! O el triomf de la mediocritat?

Hi ha moltes raons per les que un 40% no va a votar i quasi un 3% ja ho fa en blanc, però crec que una de molt important és que les eleccions haurien de ser per a pronunciar-se sobre polítiques i els que ho voldrien fer s'han quedat orfes.

En fi, ara ja està. Esperem que la Catalunya en miniatura no torni a ser el model de la mida gran. De moment això que els que han guanyat insisteixin que "seran generosos" no se massa com interpretar-ho. Normalment quan es guanyen unes eleccions no cal ser generós o deixar de ser-ho, tret que per un moment t'hagi passat pel cap eradicar els contrincants si assoleixes la victòria. Jo és que després dels vint anys de franquisme que vaig viure, m'havia fet una altra idea del que era això de la democràcia.

Llibertat i medi ambient

Les campanyes electorals em donen cada vegada més informació de com cada partit degrada el sentit de la democràcia que no pas de quines són les polítiques que pensen desenvolupar. Una qüestió que esquiven i amaguen darrera un repertori d'eslògans orientats a impactar sobre els aspectes més emocionals i menys reflexius i, alhora, el més inconcrets possible, no fos cas que parléssim de política.

Però es clar, les escletxes donen de si. Aquests dies he escoltat dues argumentacions preocupants, ambdues referides al medi ambient. Be, segurament d'argumentacions preocupants n'he escoltat moltes més, però jo ja m'entenc.

La primera de les argumentacions la trobo greu per la simplificació: qualsevol actuació en aquest camp fa referència al canvi climàtic. Molt important, certament. Però els rius contaminats, el funcionament deficient de les plantes depuradores de les aigües residuals, la mala o quasi inexistent gestió forestal, l'erosió i la pèrdua de sols fèrtils, la pèrdua de qualitat de l'aigua de l'aixeta, i un llarg etc. que podríem afegir, no són temes mediambientals dignes de ser objecte d'atenció política? No, es veu que parlant de canvi climàtic ja està tot resolt. Així, en cas d'èxit (?), ens podem trobar amb clima controlat, veient com plou sobre la roca nua on abans hi havia vinyes. Perfecte.

L'altra argumentació fa referència, con no, a la velocitat. 80. Número maleït. Ara resulta que no té sentit. Està bé. Com que no està clar, diuen alguns, si ajuda o no a evitar el canvi climàtic, doncs fora. Es veu que les malalties respiratòries provocades per la mala qualitat de l'aire, com que no afecten el canvi climàtic, no són rellevants. Els que les pateixen, tampoc. I els morts i ferits d'accident que ens hem estalviat, tampoc deu ser un factor a considerar. És clar, el que no s'ha mort vota, però no pensa que podria ser ell qui ha salvat la vida. Els accidents de trànsit sempre els tenen els altres. Nosaltres no.

Però ara bé l'argument més potent. Aprovar una norma que ens fa anar a 80 atempta contra la nostra llibertat. Si ho ajuntem a un argument defensat per un gran líder del pensament polític contemporani, que considera que tampoc l'hi ha de dir ningú fins quant pot beure si ha de conduir perquè això coarta la seva llibertat, ja tenim la referència clara de fins a quin punt han devaluat el concepte. Si falla això, entendre què és la democràcia els ha de resultar un exercici intel·lectual realment difícil.

A mi trobar-me a mercè d'aquesta tropa si que em preocupa que afecti la nostra llibertat. La de veritat.

La FuniFira

Un cop s'ha tancat l'esdeveniment serà hora d'avaluar el resultat i per fer-ho (més que debatre si el tast de tal o qual restaurant era més o menys saborós. Això seria avaluar els restaurants, i no és l'objectiu. O si els trens podien ser més llargs o més curts, etc.), el que ens cal és centrar-nos en els objectius manifestats en el programa: "esdevenir una eina de promoció econòmica i turística del municipi. (....) La funifira vol ser ... una mostra de la gastronomia de diferents restaurants, pastisseries i cansaladeries de Gelida i dels vins i caves del Penedès".

Segurament si parlem de fer sonar el nom de Gelida, la cosa no deu estar malament. Entre la presència als mitjans de comunicació, la participació (no se si gratis et amore) de Vador Lladó i Iván Medina del Fricandó Matiner de RAC105, etc., el fet és que si fem una cerca a Google en el moment d'escriure aquestes línies amb la frase "funifira", ens retorna 2.320 resultats. La frase concreta "castell de Gelida" en retorna 136.000. Ja se que les comparacions són odioses. I certament les xifres molt enganyoses. Això no és un triomf per golejada, sinó un exemple de la prudència amb la que s'han d'interpretar les dades.

Pel que fa a la promoció i dinamització locals directament pels que hi som residents, no cal comptar si ens vam prendre la molèstia de sortir al carrer: era ple i tothom s'ho passava bé. Però es clar, estem parlant de promoció turística i això vol dir fer venir persones que no venien habitualment abans.

Hi ha una dada de la que no disposem però que és important: quin és l'impacte real en promoció externa traduït en forans de Gelida que hi han aterrat aquest cap de setmana atrets per la proposta? Ja se que després caldria veure quanta gent vindrà en els propers mesos al sentir parlar de Gelida en aquesta ocasió i que no ha vingut justament ara. També sé que quantificar això no és fàcil, però no estaria de més mirar d'avaluar-ho ni que fos de manera indicativa, i contrastar-ho, per exemple, amb els que venen per la festa de Santa Llúcia. O els que venen cada setmana i fan ús de les barbacoes de Can Torrents. Això ens podria donar alguna pista sobre l'eficàcia de la iniciativa i de la seva incidència real en relació al seu objectiu.

Ja se que jo no acabo de trobar mai res prou ben fet, però m'he quedat amb un cert mal regust, no pas per les menges dels establiments gelidencs, sinó per algunes coses que em sorprèn (?) que no s'hagin tingut en compte:

- Si la fira té voluntat de promoció turística, no entenc que a l'estand de l'ajuntament de Gelida, al costat dels fulletons dels flamants Itineraris pels voltants de Gelida no ni hagués cap per difondre les visites i les propostes didàctiques que s'ofereixen des del Centre d'Interpretació del Castell Gelida. Tampoc de la Ruta modernista de Gelida, promoguda també des del Centre. Ningú va demanar a l'Associació d'Amics del Castell de Gelida fulletons ni d'una cosa ni de l'altra per posar a l'estand, tenint en compte que ara per ara és l'únic equipament turístic de caràcter públic que funciona regularment a Gelida.

- També hagués estat bé assessorar-se una mica més a l'hora d'elaborar els fulletons. Ens estalviariem pífies com canviar el nom de la masia de Can Raimundet pel de Can Riumundet (!). També una mica més de rigor hauria permès evitar utilitzar fotografies d'autors que no se citen i als quals no s'ha demanat autorització. O recórrer a fotografies genèriques, també extretes del web, per il·lustrar el pi blanc a l'itinerari 4. La fotografia original es pot veure aquí. No és l'única. Pel que fa a les masies, són al web d'en Ramon Rovira. Em pregunto si tant malament estem de pins que no podem posar una foto que sigui de veritat de Gelida. No se si la dels pins, però la de les masies o la de la font del Senyor, que en aquest cas és meva, crec que no hauriem tingut problema en autoritzar-ne la reproducció, sempre amb la cortesia de citar-nos com a autors.

- Tampoc entenc que es demanés a les entitats una fotografia que després no s'ha traduït en res més que en un recurs per omplir la paret de l'estand institucional, sense una identificació clara de les entitats. Calia demanar-la, doncs?

- No entenc tampoc la data. Com qui diu a un mes per darrera del Firtast i un per davant de la festa de Santa Llúcia. A una setmana del Tast de cuina medieval al castell. Era aquesta la millor data? No se'n podia parlar abans? I no ho dic solament per l'AACG.

- Tampoc acabo d'entendre què justifica la temàtica escollida, però prefereixo pensar que hi ha arguments de pes per fer-ho.

En definitiva, crec que els gelidencs ens ho hem passat bé aquest cap de setmana, però no tinc tant clar que els objectius s'hagin assolit, ni que la manera com s'ha gestionat el projecte sigui la idònia per a desenvolupar iniciatives que o creen complicitats i aprofiten les sinèrgies, o no passen de ser un entreteniment, ... entretingut.

Ja era hora

Fa mesos vaig crear aquest bloc. I s'ha passat mesos esperant que en fes la presentació. O potser la justificació a mi mateix de perquè l'he creat i del perquè del seu nom. I que finalment em decidís a donar-li contingut.

Segurament la primera qüestió té relació amb el pap: està ple i s'ha de trobar una manera de buidar-lo, o pot explotar. Per tant, deu ser una raó terapèutica.

El segon ve d'un record infantil. Quan era petit i vivia a la Plaça (de la Vila ara, del Caudillo en aquell moment), a Martorell, m'entretenia a l'hivern mirant les gotes que es formaven al vidre entelat de la finestra i que, de tant en tant, lliscaven avall dibuixant una escletxa que deixava entreveure de forma més nítida l'altra costat. Era un joc d'observació que em fascinava. Potser la vocació per la recerca em vingui també d'aquí.

I ara, a l'hora de plantejar-me dir la meva sobre el que em sembli oportú o em vingui de gust (potser en un diàleg que no sigui tal perquè ningú el llegeixi, però que sembla personalment necessari per la qüestió terapèutica ja comentada), em ve al cap aquella imatge infantil on el que passava a l'altre costat del vidre solament es podia descobrir aprofitant les escletxes ocasionals que, de cop, et feien adonar de què era allò que poc abans veies solament de manera desdibuixada a través del vidre entelat.

Bé, doncs això és el que vol ser el bloc: tenir escletxes al vidre de la finestra per comprendre millor què està passant. També per descobrir d'on ve el fred que l'entela. Està clar, totalment subjectiu. A qui li agradi quan o llegeixi, be, i a qui no, també. No hi ha voluntat de polèmica ni d'alliçonament. Opinió personal i contrast.

Que vagi de gust.